Revista Cultural Digital
ISSN: 1885-4524
Número
51 – Verano 2018
Asociación Cultural Ars Creatio – Torrevieja

En un acto celebrado en la biblioteca Estanislao Alberola, y con presencia de la alcaldesa, Aina Benavent
Se presenta en Cuatretonda Apuesta en la hostería del Laurel, una precuela del universal drama Don Juan Tenorio
El sábado 2 de junio de 2018, a partir de las siete de la tarde, fue presentada, en la biblioteca Estanislao Alberola de Cuatretonda, la edición en libro de Apuesta en la hostería del Laurel. La obra, escrita por Antonio Sala, director de la revista Ars Creatio y vicepresidente de la asociación cultural de igual nombre, fue estrenada en el escenario, por su grupo de actores y con la colaboración de la Unión Musical Torrevejense, el 14 de noviembre de 2015 en la ciudad de la sal.
Tras las palabras de la alcaldesa, comenzó la presentación del libro, en la original forma de entrevista, a cargo de la profesora María Benavent. Pregunta a pregunta, fue inquirido el autor sobre este libro, que vio la luz en el verano de 2016, por iniciativa del a la sazón concejal de Cultura del Ayuntamiento de Torrevieja, Alejandro Blanco. Antonio Sala agradeció a cuantos habían participado en la organización del acto, desde la alcaldesa de Cuatretonda, Aina Benavent, pasando por su concejal de Cultura, Sergi Oltra, hasta las encargadas de la gestión de la biblioteca, Encarna Vidal, Nerea Cuquerella y Esther Tudela.
Con un humor fomentado por la conocida relación entre entrevistadora y entrevistado, así como por la complicidad del público presente, en sus respectivas lenguas maternas dieron ambos todo tipo de detalles sobre el origen y las peripecias de esta obra. Apuesta en la hostería del Laurel, obra en un acto, nació como un reto-juego, a partir de una conversación informal con José Manuel Pedrero (el actor de Ars Creatio que desempeñó, con la dirección de Eliseo Pérez, el papel protagonista en Don Juan Tenorio), con el deseo de mantener viva la llama de la tradición que tanto seguimiento ha tenido en España, sin necesidad de repetir la representación completa. Se planteó así la sugerencia de relatar, en la misma estructura formal, los entresijos por los que atraviesan don Juan Tenorio y don Luis Mejía antes de presentarse, en el plazo de un año, en el mismo lugar, la hostería del Laurel, para dilucidar quién había obrado «peor con mejor fortuna». Se trata, por tanto, de una precuela (palabra últimamente avalada por la Real Academia Española) que cuenta lo acontecido un año antes, durante las anteriores fiestas del Carnaval en Sevilla.
Sin dejar de ser una más de las muchas versiones de que (en teatro, cine u ópera) ha sido objeto el arquetípico personaje (una de ellas, la del propio Zorrilla, pues la escribió como una refundición del de Tirso de Molina), radica la diferencia en este caso en abordar unos hechos previos al desarrollo de la trama: cómo trabaron conocimiento los antagonistas Tenorio y Mejía y cómo llegaron a acordar los términos de su apuesta sobre mujeres burladas y muertos en desafío. Por este motivo, según contó Sala, ninguno de los dos rivales tiene preponderancia; e incluso confesó que trata con más «simpatía» a don Luis, a la postre perdedor de una apuesta que él mismo propuso, así como a los «futuros» respectivos criados (Ciutti y Gastón), al dueño de la hostería (Buttarelli) y a su ayudante (Micheletta).
En cuanto a este último personaje, el público supo la razón de que fuera femenino (en la obra original es Miguel) y quién fue la actriz que lo representó en su estreno: María Benavent, que de esta manera representó a Cuatretonda aquella noche. Se da la circunstancia además de que la profesora Benavent es la autora del collage que sintetiza la obra: los «malditos» que festejan el Carnaval en un corro en torno a la mesa en que se fragua (hoy) y se resolverá (un año después) la audaz apuesta, y los ocho personajes que intervienen, completando la lista Centellas y Avellaneda, respectivos amigos de los adversarios, y testigos de la apuesta. Colaboraron asimismo en la edición del libro el pintor Alfonso Ortuño, con la portada; la profesora María Muñoz, con el prólogo; y el informador Fernando Guardiola, con una selección de fotografías que entre cada escena sirven de guía al lector.
El autor también se adentró en el proceso que lo llevó a tener en consideración dos aspectos fundamentales: el escrupuloso respeto a las características de los personajes, ya creados y tratados, y a la acción de la obra de Zorrilla, de manera que no entrara en ninguna contradicción con ésta. Defiende así su tesis con notas a pie de página que complementan el texto teatral. Hay varias frases íntegras de la obra original, referencias de lo que sucedió un año antes, que sirven de cauce para la trama en esta precuela. En definitiva, en Apuesta en la hostería del Laurel es futuro lo que en Don Juan Tenorio es presente o pasado.
En cuanto a la forma, mantiene las mismas estrofas (redondillas, quintillas y romance) que en el primer acto de Don Juan Tenorio, si bien añade los ovillejos para el primer encuentro entre los dos antagonistas y completa con décimas espinelas los monólogos finales de los criados Ciutti y Gastón (de quienes se refiere una historia que no aparece en la obra de Zorrilla) y del propietario de la hostería, Buttarelli.
Concluyó Antonio Sala reivindicando el verso clásico, las estrofas tradicionales, pese a su actual desuso, al argumentar que con ellas también existe libertad para contar lo que se quiera. Ante todo, dejó constancia de que este texto no tenía ninguna otra pretensión que la de homenajear a José Zorrilla y mantener el recuerdo de la obra más representada del teatro nacional. Animó a cualquier grupo de teatro que quiera representarla, pues hablamos de una obra corta, de un solo acto y de apenas tres cuartos de hora de duración, que en consecuencia no requiere un gran esfuerzo en su montaje.
Cerró la sesión María Benavent con la lectura de la emotiva dedicatoria que escribió el autor en el ejemplar que ésta conserva, aplaudida por el público.
Después, varios asistentes, entre los que arroparon el acto con su presencia, recibieron un ejemplar firmado.
Para mayor información, facilitamos los siguientes enlaces:
Grabación del estreno de Apuesta en la hostería del Laurel, el 14 de noviembre de 2015:
Revista digital trimestral Ars Creatio:
_______________________________________________________________________________________________________________
En un acte que va tindre lloc a la biblioteca Estanislau Alberola, i amb la presència de l’alcaldessa, Aina Benavent
Es presenta a Quatretonda Apuesta en la hostería del Laurel, una precola de l’universal drama Don Juan Tenorio
El dissabte 2 de juny de 2018, a partir de las set de la vesprada, va ser presentada, a la biblioteca Estanislau Alberola de Quatretonda, l’edició en llibre de l’Apuesta en la hostería del Laurel. L’obra, escrita per Antonio Sala, director de la revista Ars Creatio y vicepresident de l’associació cultural del mateix nom, va ser estrenada en l’escenari, pel seu grup d’actors, amb la col.laboració de la UniónMusicalTorrevejense, el 14 de novembre de 2015 a la ciutat de sal.
Després de les paraules de l’alcaldessa, va començar la presentació del libre, amb l’original forma d’entrevista, a càrrec de la professora Maria Benavent. Pregunta a pregunta, va ser inquirit l’ autor sobre este llibre, que va veure la llum l’estiu de 2016, per iniciativa del aleshores regidor de Cultura de l’Ajuntament de Torrevella, Alejandro Blanco. Antonio Sala va agrair a quants havien participat en l’organització del acto, des de l’alcadessa de Quatretonda, Aina Benavent, passant pel seu regidor de Cultura, Sergi Oltra, fins a les encarregades de la gestió de la biblioteca, Encarna Vidal, Nerea Cuquerella i Esther Tudela.
Amb un humor fomentat per la coneguda relació entre entrevistadora i entrevistat, així com per la complicitat del públic present, en les seues respectives llengües maternes van donar ambdós tot tipus de detalls sobre l’origen i les peripècies d’esta obra. Apuesta en la hostería del Laurel, obra en un acte, va nàixer com un repte-joc, a partir d’una conversació informal amb José Manuel Pedrero (l’actor d’Ars Creatio que va exercir, amb la direcció d’Eliseo Pérez, el paper protagonista en Don Juan Tenorio), amb el desig de mantindre viva la flama de la tradició que tant seguiment ha tingut a Espanya, sense necessitat de repetir la representació completa. Es va plantejar així el suggeriment de relatar, en la mateixa estructura formal, els amagatalls pels quals travessen don Juan Tenorio i don Luis Mejía abans de presentar-se, en el termini d’un any, en el mateix lloc, l’hosteria del Laurel, per a dilucidar qui hi havia “obrat pitjor amb millor fortuna”. Es tracta, per tant, d’una precola que conta el succeït un any abans, durant les anteriors festes del Carnestoltes a Sevilla. Sense deixar de ser una més de les moltes versions que (en teatre, cine o òpera) ha sigut objecte l’arquetípic personatge (una d’elles, la del mateix Zorrilla, perquè la va escriure com una refosa del de Tirso de Molina), radica la diferència en este cas a abordar uns fets previs al desenrotllament de la trama: com van travar coneixement els antagonistes Tenorio i Mejía i com van arribar a acordar els termes de la seua aposta sobre dones burlades i morts en desafiament. Per este motiu, segons va comptar Sala, cap dels dos rivals té preponderància; i inclús va confessar que tracta amb més “simpatia” a don Luis, a la fi perdedor d’una aposta que ell mateix va proposar, així com als futurs respectius criats (Ciutti i Gastón), a l’amo de l’hostal (Buttarelli) i a la seua ajudant (Micheletta).
Quant a este últim personatge, el públic va saber la raó per la qual fora femení (en l’obra original és Miguel) i qui va ser l’actriu que ho va representar en la seua estrena: Maria Benavent, que d’esta manera va representar al poble de Quatretonda, el seu poble, aquella nit. Es dóna la circumstància a més que la professora Benavent és l’autora del collage que sintetitza l’obra: els “malditos” que festegen el Carnestoltes en un rogle entorn de la taula en què es forja (hui) i es resoldrà (un any després) l´audaç aposta, i els huit personatges que intervenen, completant la llista Centellas i Avellaneda, respectius amics dels adversaris, i testimonis de l’aposta. Van col.laborar així mateix en l’edició del llibre el pintor Alfonso Ortuño, amb la portada; la professora María Muñoz, amb el pròleg; i l’informador Fernando Guardiola, amb una selecció de fotografies que entre cada escena servixen de guia el lector.
L’autor també es va endinsar en el procés que el va portar a tindre en consideració dos aspectes fonamentals: l’escrupolós respecte a les característiques dels personatges, ja creats i tractats, i a l’acció de l’obra de manera que no entrara en cap contradicció amb esta. Defensa així la seua tesi amb notes a peu de pàgina que complementen el text teatral. Hi ha diverses frases íntegres de l’obra original, referències del que va succeir un any abans, que serveixen de llit per a la trama en esta precola. En definitiva, en Apuesta en la hostería del Laurel és futur el que en Don Juan Tenorio és present o passat. Quant a la forma, manté les mateixes estrofes (redones, quintets i romanç) que en el primer acte de Don Juan Tenorio, si bé afig els ovillejos per a la primera trobada entre els dos antagonistes i completa amb desenes espinel.les els monòlegs finals dels criats Ciutti i Gastón (dels que es referix una història que no apareix en l’obra de Zorrilla) i del propietari de l’hostal, Buttarelli. Va concloure Antonio Sala reivindicant el vers clàssic, les estrofes tradicionals, a pesar del seu actual desús, a l’argumentar que amb elles també hi ha llibertat per a comptar el que es vullga. Abans que res, va deixar constància que este text no tenia cap altra pretensió que la d’homenatjar José Zorrilla i mantindre el record de l’obra més representada del teatre nacional. Va animar a qualsevol grup de teatre que desitge representar-la, perquè parlem d’una obra curta, d’un sol acte i de tan sols tres quarts d’hora de durada, que en conseqüència no requerix un gran esforç en el seu muntatge.
Va tancar la sessió Maria Benavent amb la lectura de l’emotiva dedicatòria que va escriure l’autor en l’exemplar que esta conserva, aplaudida pel públic. Després, diversos assistents, entre els que van abrigar l’acte amb la seua presència, van rebre un exemplar firmat.
Per a major informació, facilitem els següents enllaços:
Gravació de l´estrena de Apuesta en la hostería del Laurel, el 14 de novembre de 2015:
Revista digital trimestral Ars Creatio: